Sardanes

Se’n sap molt poc dels començaments de la sardana. Sembla ser que els seus orígens es podrien remuntar al començament de la humanitat quan es ballaven danses en forma de rotllana, formant part dels ritus ancestrals, seguint el gir dels astres i de les hores. Aquesta explicació la podríem trobar en l’estructura de la sardana curta, que tirava a 24 compassos, com les hores del dia. El refilet del flabiol seria el cant del gall que indica el començament del dia, i els curts ( sempre eren 8), més tranquils i pausats, correspondrien a les primeres hores. Els llargs, ja a ple dia, s’anirien animant fins a assolir el màxim d’animació en el salt. Una altra versió és que la sardana procedeix d’unes danses força semblants que es ballaven a l’antiga Grècia i que els seus habitants la portaren a l’Empordà a través de la colònia que tenien a Empúries. El que sí és veritat és qua la comarca empordanesa és el bressol de la sardana i des d’allí s’escampà per tot Catalunya. Fins a mitjans del segle dinou la sardana curta era el ball més popular a les nostres places. Antigament les cobles eren les anomedades de tres quartants i els seus instruments eren el flaviol i el tamborí, el sac de gemecs i la tarota. En Pep Ventura és potser el personatge més important en la història de la sardana atès que va ser ell qui va reformar la cobla a mitjans del segle dinou i va introduir la sardana llarga que és com s’ha anat ballant fins avui.

Convertida doncs en la Dansa Nacional de Catalunya, la sardana es manifesta viva a les places de les nostres viles, per les festes majors i altres aconteixements. De la mateixa manera, ha generat una vessant sardanística més competitiva com són els concursos de colles sardanistes.