“És un far que està en un cap ben a prop d’aquí, la seva funció és assenyalar la costa quan els vaixells s’acosten massa. El seu entorn és natural, envoltat de prats plens d’herbes aromàtiques i, un xic més enllà vigila una petita cala que atrau sovint els visitants de les terres més diverses.

El petit far es diu “Lluentó” i té un somni secret: li agradaria ballar!

I és que ja fa un temps que, tots els dissabtes, un grup de nens i nenes s’acosten als prats que l’envolten i juguen, posen música i salten i ballen alegres. De vegades ballen sardanes al voltant seu, o aprofiten l’herba tova per fer-hi tombarelles al ritme de la música. El petit far se’ls mira i escolta atentament aquella música tant alegre, huummmm … com li agradaria ballar!

… però ell és un far, no té cames ni braços… és estàtic i rígid, i no es pot moure de lloc perquè la seva feina és avisar als vaixells des d’aquell indret, i mal aniria que no ho fés!

Una nit que hi havia lluna plena, el petit far sospirava i pensava: – si pogués ballar!! I la lluna el va veure tant trist que li va dir:

– Què et passa petit far?

– Estit trist, perquè tinc un somni però no podré aconseguir-lo mai.

– I què voldries petit far?

– M’agradaria ballar, voltar al ritme de la música com ho fan els nens i nenes que veig al meu voltant però no em puc moure, no tinc cames, ni braços i estic clavat a terra.

– Ai, petit far, la música és un so màgic i no calen braços i cames per seguir el seu ritme. Mira els dofins, com salten, ballen i fan tombarelles per divertir-se entre les onades. Mira les onades com ballen amb el seu vaivé al ritme que els marca el vent. I mira les fulles dels arbres, que malgrat estan enganxades als arbres aprofiten la tramuntana per ballar al seu so. Fins i tot les roques, que amb el vent, la sal i les onades han anat agafant formes esplèndides i que sembla que es moguin….

– Potser sí tens raó, però i jo?

– La música t’agrada i trobaràs la teva pròpia manera de ballar, ànims i prova-ho!

Amb l’alba i el nou dia els ocells van començar a cantar. Les gavines ja feien giravolts a la costa, era hora d’esmorzar i esperaven algun peix despistat que s’acostés a la superfície de l’aigua. Les onades eren petites i la seva espuma feia una música suau quan topava amb les roques.

El petit far encara pensava i… tot d’un cop…. síííííí! ell també pot ballar, amb la seva claror! La seva llum que dóna voltes pot fer-ho a ritme de la música i el seu missatge ser més melancòlic els dies de mal temps, més alegre per a animar els vaixells que passen, més divertit per il·luminar els salts dels dofins, tal i com ho fa la música que l’envolta.

El petit far està content perquè va entendre que es balla amb el cor, i cadascú ha de trobar la seva millor manera d’acompanyar la música, el més important és sentir-la i gaudir-ne , i llavors la cada dansa ésdevé màgica.”

Ens endinsarem doncs dins el món màgic d’en LLuantó, el petit far que tenia un somni: ballar! Entre tots l’ajudarem a fer-ho. I és que el petit far té molts amics, que en un moment o un altre el visiten i li expliquen moltes coses del món. A ell li agrada molt aprendre què hi ha més enllà de l’horitzó que veu des del seu mirador privilegiat al mar…..